Volen les paraules als carrers on passaven la vida, burlant-se dels vencedors. I s'enyora d'aquells dies quan s'amaven sota les cadires, passava la processó.
Se'n va amb el vent la lluna i la poesia, se'n va amb el vent el cel pintat de colors, se'n va amb el vent la màgia alegre i senzilla d'aquella València antiga de barri de pescadors.
Si poguera tornar on va començar la vida, si poguera guardar un tros d'aquell vell amor. Vestiria totes les nits de llum i alegria per veure-la un últim dia, per sentir-la més a prop.
Volen les promeses als solars on habiten les runes, d'antics consolats d'amor. I recorda com ballaven sota el cel d'on penjaven estreles, entre llunes de cartró.
